A mitjans del segle XIX, a Catalunya, hi va haver un moviment cultural de recuperació de la llengua i la cultura catalanes. que va anar acompanyada d'un sentiment de reconeixement de la identitat catalana. En paral·lel, tenim el desenvolupament industrial català, que va accentuar aquest sentiment diferencial i va evidenciar els problemes del nou estat liberal, que era molt centralista i uniformista.
Això va provocar actituds de refús, que van coallar en l'aparició del catalanisme. un moviment polític que aspirava a l'autonomia de Catalunya. Farem referència a personatges importants com Serafí Pitarra, Àngel Guimarà, Verdaguer, Valentí Almirall, Ansel Claver, entre molts d'altres. Veurem com cultura i política aniran de la mà per intentar engegar tot un seguit de canvis en el nostre territori. Esteu preparats?
Comencem! La Renaixença neix cap a la dècada de 1830-1840, coincidint en una època convulsa a Europa, amb moviments nacionalistes que van modificar el mapa polític europeu. Els règims absolutistes van haver d'iniciar reformes aperturistes liberals. Noves nacions van aparèixer, casos com Bèlgica o Grècia, Europa...
o la progressiva independència de les colònies americanes. I la burgesia i les classes benestants van apostar per industrialitzar el territori català, que va modernitzar definitivament les estructures econòmiques i socials vers un nou règim econòmic. En aquest context van aparèixer un seguit de pensadors, intelectuals, filàntrops, músics, escriptors, dramaturgs, que apostaven per la recuperació de la llengua catalana. com a llengua literària, alhora que s'interessaven en redescobrir el gloriós passat medieval català.
En aquest sentit, és capdalt l'obra de poetes com Joaquim Rubió i Ors o Bonaventurà Carles Arribau, autor del poema Oda a la pàtria l'any 1833, que podríem assenyalar com el començament de la renaixença cultural catalana. La corrent artística va arribar també a la societat civil, que va respondre-hi amb la creació... de Taneus, biblioteques, l'Acadèmia de les Bones Llengües o la reobertura de la Universitat de Barcelona, que havia sigut clausurada per Felip V l'any 1714. Durant aquest període, és ben cert que hi hauria un esforç de pràcticament tota la societat civil per difondre l'escolarització universal, l'alfabetització o l'interès per la història, la llengua i cultura catalanes.
Aquesta efervescència social i cultural cristal·litza en la recuperació dels jocs florals. Bé, aquests no. Un concurs literari recuperat del passat medieval català i que aviat esdevingué un dels pilars bàsics sobre els que es va articular la Renaixença.
Als Jocs Florals van participar-hi autors capdals de la cultura catalana, com ara en mossèn Cinto Verdaguer i el seu poema L'Atlàntida. O Àngel Guimarà, autor d'obres teatrals tan importants com Terra Baixa o Mar i Cel. L'esfera s'inclararà, el vent escoltarà, com un cavall de socar.
Enmarcat en aquest moment cal destacar La Renaixença, un diari de tendència catalanista conservadora nascut a Barcelona l'1 de gener de l'any 1881, amb el mateix nom que el setmanari que el va precedir i que sortia des del 1871. Editat en català i amb el subtítol de Diari de Catalunya, va destacar per sobre del terreny polític en la producció cultural. Els seus principals impulsors van ser van ser Pere Aldabert i Martorell i Àngel Guimarà. En matèria política, la Renaixença va servir com una mena de trampolí o de plataforma per la generació d'un discurs propi catalanista, interclassista i integrador, encapçalat per Valentí Almirall, qui el va fer en el seu primer llibre.
el 1889 va publicar Lo catalanisme, obra capital pel desenvolupament del catalanisme polític. Finalment, l'any 1891, molts dels principals actors culturals de la Renaixença i altres personalitats destacades de la societat civil catalana es van reunir en un grup polític catalanista anomenat Unió Catalanista. Entre aquells membres fundadors cal destacar-hi personatges com ara l'arquitecte, Lluís Domènech i Montaner, l'advocat Enric Tardalaviva o l'escriptor Àngel Guimarà.
La principal tasca de la Unió Catalanista fóu la redacció de les bases de Manresa l'any 1892. Però què van ser les bases de Manresa? Doncs les bases de Manresa van ser un projecte d'autogovern de Catalunya que defensava la sobirania i el restabliment de les institucions tradicionals. Amb els anys, l'empenta d'Unió Catalanista al primer partit. polític català modern, va perdre pistonada i els sectors conservadors s'ascindiren en la Lliga Regionalista, l'any 1901, i els sectors més progressistes i independentistes van ser l'embrió d'Estat Català, l'any 1922, partit fundat per Francesc Macià. Doncs res, Fins aquí aquest resum sobre el catalanisme polític.
Espero que us hagi agradat i ens veiem ben aviat. Salut i força!