Resum de la presentació sobre Aristòtil

1. Problemàtica del Ser i la Realitat en Filosofía

• Problema del canvi i la permanència:
  • Filosofies anteriors no conciliaven ser i canvi.
  • Platón: divideix en dues realitats:
    • Idees: eternes, inmutables.
    • Aparències: món sensible, canviant.
  • Aristòtil:
    • Enfoca mitjançant l'observació directa.
    • Planteja problemes del Ser:
      • Antropologia: ser del home.
      • Metafísica: naturalesa del Ser.
      • Ètica i Política: comportament humà.

2. Situació Històrica de Grècia

2.1. Estat de Grècia post-Guerres del Pelopones

• Atenes perd hegemonia.
• Crisis en comerç i agricultura.
• Esparta domina, però Tebas desafia.

2.2. Filipo II de Macedònia

• Aprovecha divisions griegues, estableix domini.

2.3. Alexandre Magne

• Expandeix cultura grega, funda Alejandria.

3. Vida i Obres d'Aristòtil

3.1. Vida

• Nascut a Estagira, Macedònia (384 a.C.).
• Discípulo de Platón, tutor d'Alexandre.
• Funda el Liceu a Atenes.
• Mor a Eubea (62 anys).

4. La Metafísica: Anàlisi del Ser

4.1. Sustància i Accident

• Sustància: sostrato que roman.
• Accident: depèn de la substància per existir.

4.2. Potència i Acte

• Potència: capacitat de canvi.
• Acte: realització de la potència.

4.3. Hilemorfisme (Matèria i Forma)

• Matèria:
  • Segona: perceptible.
  • Prima: indeterminada.
• Forma: determina la matèria.

4.4. Anàlisi de les Causas

• Coneixements essencials:
  • Causa Material, Formal, Eficient, Final.

5. Epistemologia Aristotèlica

5.1. Coneixement Sensible i Intelectual

• Coneixement Sensible: inicia amb els sentits.
• Coneixement Intelectual: abstracció de principis universals.

5.2. Teoria de l'Abstracció

• Procés d'extracció d'essències.

5.3. Classificació del Coneixement

• Ciencia Teòrica, Pràctica, Productiva.

5.4. Lògica com Instrument del Coneixement

• Lògica i Silogisme com a mètodes de raonament.

5.5. Causalitat en el Coneixement

• Quatre causes: Material, Formal, Eficient, Final.

5.6. Experiència i Intelecte Agent

• Experiència: font de coneixement inicial.
• Intelecte Agent: abstrau essències universals.

6. Ètica Aristotèlica

6.1. El Fi Suprem: Felicitat (Eudaimonia)

• Eudaimonia: activitat de l'ànima conforme a la virtut.

6.2. Virtut (Arete)

• Classificació:
  • Virtuts Ètiques: conducta i emocions.
  • Virtuts Dianoètiques: capacitats de la ment.

6.3. Acció i Responsabilitat Moral

• Accions voluntàries i responsabilitat moral.

6.4. Amistat (Philia)

• Tres tipus d'amistat.

6.5. Felicitat i Contemplació (Theoria)

• Vida contemplativa com a màxima felicitat.

7. Política d'Aristòtil

7.1. Generalitats

• Context històric i filosòfic.

7.2. Origen de la Ciutat

• Comunitat política és natural i evolutiva.

7.3. Fi de l'Estat

• Felicitat com a objectiu.

7.4. Formes de Govern

• Justes: Monarquia, Aristocràcia, Democràcia.
• Injustes: Tirania, Oligarquia, Demagogia.

7.5. Grups Humans a la Ciutat

• Exclusió de certs grups de la ciutadania.

Crítica a la Teoria de les Idees

• Platón: separa Idees de realitats sensibles.
• Aristòtil: rebutja dualisme i proposa estudiar el món sensible directament.

2. Metafísica (Ontologia)

• Aristòtil: estudia "l'ésser en tant que ésser" i les seves categories; substància i accidents.

2.1. Teoria Hilemòrfica

• Sustància = Matèria + Forma.

3. Física

• Estudi de la naturalesa, teoria de les quatre causes.

4. Antropologia i Estudi de l'Ànima

• L'ànima com a principi vital.

5. Epistemologia

• Coneixement teòric, pràctic i productiu.

6. Ètica

• Felicitat com a fi de la vida humana.

7. Política

• La política com a ciència suprema, busca el bé comú.