Notes de la conferència sobre la filosofia i l'admiració

Introducció

• La relació entre admiració i coneixement.
• Paradoxa de l'admiració: com més ens admirem, més creix la curiositat i el coneixement?

Admiració i curiositat

• Aristòtil: "Els homes comencen a filosofar moguts per l'admiració."
• "Taumatsen" (grec): quedar-se estorats, bocabadats, estupefactes.
• L'admiració provoca curiositat i coratge per explorar el desconegut.

La importància de fer preguntes

• Fer-se preguntes = complicar-se la vida.
• Els filòsofs: més observadors que actius.
• Necessitat de donar respostes racionals a misteris.

Preguntes filosòfiques

• Les preguntes filosòfiques són estranyes i sovint no tenen resposta definitiva.
• Millorar la pregunta és clau en la filosofia.
• La importància de reflexionar sobre la nostra realitat.

Instrumentalització del llenguatge

• Diferència entre termes fisicalistes (taula, cadira) i conceptes abstractes (justícia, llibertat).
• Dificultat de traduir experiències del pensament.

Filosofia com a interrogació

• Preguntar implica revisar les nostres conviccions.
• Fer preguntes és un procés difícil però necessari.
• "No pots fer bones preguntes si no estàs preparat per fer-te mal" (Wittgenstein).

Paradoxes de la filosofia

• La filosofia no dóna seguretat com la ciència ni consold com la religió.
• Fer preguntes pot ser incòmode, però és essencial per a l'evolució del pensament.

Filosofia i societat

• La filosofia sorgeix de les preguntes del moment històric.
• Necessitat de confrontar idees per arribar a acords mínims (drets humans, dignitat).

Reflexions finals

• La filosofia ha de permetre el debat i la reflexió sobre aspectes essencials com la política, l'ètica i l'estètica.
• La filosofia no ofereix respostes immediates, sinó que desafia les nostres idees preconcebudes.

Exemple literari: Perceval

• Història de Perceval i el seu error de no fer preguntes.
• Reflexió sobre la vida i la importància de la curiositat.